Podriem dir que sóc enòleg per vocació. Ja de ben jovenet tenia ben clar que volia dedicar la meva vida professional a alguna activitat relacionada amb l'agricultura : la relació amb la natura i l'home sempre m'ha fascinat. Formatges i vins han estat sempre molt atractius per a mi.

Després d'una etapa inicial de 5 anys en el sector lacti vaig dirigir les meves passes cap a l'enologia.....i d'això ja en fa més de 25 anys.

Durant tots aquests anys no he perdut mai la il·lusió per la feina, estressant en molts moments però plena de recompenses i satisfaccions.

En els darrers anys, apareix però una component que desvirtua , i molt, l'esperit de la nostra feina. La tan temuda burocràcia.

No fa pas tant de temps, algún polític de torn afirmava que els enòlegs han d'esmerçar els seus esforços en la creació de vins d'alta qualitat i no malmetre el seu temps en omplir papers i més papers , ni redactar informes inacabables, doncs el sector és prou important i dinàmic com per intentar consolidar el mercat en base a la qualitat.

Res més lluny de la realitat.

La realitat, crua realitat, és que els enòlegs finalment han d'invertir moltes hores de les seves jornades en omplir i redactar multitud d'informes i declaracions per a totes les Administracions i Departaments possibles (europeus, estatals, autonomics, locals, ...) molts cops no se sap amb quina finalitat i amb quin benefici, o a benefici de quina mala justificació administrativa.

La conseqüència directa, i més si es treballa en empreses petites i amb poca estructura, és la pèrdua de capacitat productiva. Els enòlegs hem de tastar, analitzar, fer  proves, millorar processos i estudiar noves solucions, alhora que formar-nos contínuament i estar preparats per a  assumir els nous reptes que apareixen. Tot això es veu compromès quan ens volen convertir en ENÒ-CRATES , però nosaltres resistim. Ens estimem la feina.